El 8 de Març es celebra a molts països, el dia de la dona, no obstant, es segueix situant la dona en un segon pla, on ha de lluitar perquè es reconegui la seva vàlua. Coneguem-ne algunes, que desafiant les nomes establertes per la societat que els va tocar viure, van ser pioneres en els seus respectius camps professionals. Ada Lovelace (1815-1852) nascuda en plena epoca victoriana i animada per la seva mare, que era matemàtica, fou també una apassionada de les matemàtiques, creadora del primer algoritme pensat per ser processat per una màquina, es considera la primera programadora en la història dels ordinadors. Clara Wieck (1819-1896), filla d'una famosa soprano, fou una pianista, compositora i professora de piano alemanya. Considerada una de les grans concertistes europees del segle XlX i una de les pianistes més distingides de l'era romàntica. La seva carrera es va truncar en casar-se i passar a la història com a Clara Shumann. Rita Levi-Montalcini (1909-2012), nascuda dona i jueva a la Itàlia feixista, on les lleis racials impedien l'accés a l'ensenyament universitari i a l'exercici professional, es una de les neuròlogues més brillants del segle XX, gràcies als seus estudis amb verí de serp, tumors i saliva de ratolí, va descobrir el factor de creixement nerviós, i va ser guardonada amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1986. Diane Arbus (1923-1971), considerada una de les millors fotògrafes de la història, autoanomenada fotògrafa dels freaks, es va endinsar en els barris més pobres i perillosos de Nova York, per fotografiar persones d’aspecte poc convencional i socialment marginades, malalts mentals, famílies disfuncionals, gegants, personatges de fira. La seva obra ha estat reconeguda postmortem per institucions com la Bienal de Venècia i el MoMA.