Una tortuosa vida marcada per l'autoritarisme del seu pare en la infància i adolescència, les crisis nervioses en l'edat adulta, i els ingressos a clíniques psiquiàtriques. Els trastorns mentals són alteracions de la cognició (pensament, aprenentatge, record, atenció i llenguatge), regulació de les emocions i/o el comportament. Al Canal Salut hi podem trobar les considerades més freqüents; Alzheimer, Ansietat, Autisme (Asperger), Delírium, Depressió, Esquizofrènia, Psicosi, Síndrome de Tourette, Trastorn bipolar, Trastorn límit de la personalitat, Trastorn obsessivocompulsiu (TOC), Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT), i Trastorn de la conducta alimentària (TCA). No són excloents, poden coexistir diversos alhora en una mateixa persona, no importa edat ni sexe, una de cada quatre persones patirà al llarg de la seva vida algun problema de salut mental. Hem d'aprendre a conviure-hi. No només existeix la malatia com a tal, factors externs com la situació familiar, maltractaments, abusos, abandonaments, l'educació rebuda, el caràcter inherent a cada individu, la immaduresa emocional i mental, les condicions socioeconòmiqes, el clima, poden magnificar i agreujar la simptomatologia associada. Una de les característiques més comunes és el patiment, la angoixa, la incapacitat d'afrontar la vida, situacions inesperades que creen rebuig, malestar, i incapacitat per gestionar-les. Si no es detecten a temps i no reben l'atenció, teràpia i suport adequat poden comportar riscs tals com addicció a drogues (us recordem que l'alcohol és una droga), addiccions al joc (ludopatia), creant una dependència tant forta que pot portar fins al suïcidi. Cal detectar les alteracions en el comportament dels individus el més aviat possible per poder determinar-ne l'origen, establir mesures preventives, pautes de teràpia i recolzament, quan més es tardi a diagnosticar, més gran és la incapacitat de la persona per sortir-se'n. Calen teràpies mèdiques, però també de rehabilitació per tal que el pacient recuperi, en el grau que sigui possible, la autonomia de la pròpia vida, la gestió del dia a dia i la capacitat de poder fer coses tant bàsiques com per exemple atendre una trucada telefònica. A dia d'avui segueix existint l'estigma que la societat posa sobre el malalt mental, dificultant la seva integració social, la lleugeresa amb la qual els mitjans de comunicació adjectiven fets delictius com bogeries, realitzats per psicòpates, i com la societat anomena persones tòxiques als que pateixen malalties mentals, les senyalen, les exclouen, les fan invisibles, i la persona es retreu al seu món. Tothom, com a societat i com a potencials individus predestinats a poder patir una malaltia mental al llarg de la nostra vida, ens hem d'implicar en facilitar-los la inclusió en el món laboral, social i familiar. El tractament sovint es combina, amb medicació, psicoteràpia, teràpies complementàries, seguiment al pacient per tal que no deixi la medicació (molt més habitual del que ens pensem). Els tractaments i la teràpia es poden fer a nivell ambulatori, en un hospital de dia, o amb hospitalitzacions de més llarga durada. Recordeu que la felicitat s'amaga darrera les nostres pors.
Podeu conèixer més detalls sobre la complexa personalitat del compositor gràcies a la pel·lícula "Shine", 1996, de Scott Hicks, nominada a diferents premis cinematogràfics, entre ells el premi Oscar al millor actor protagonista, Geoffrey Rush, i que, òbviament va guanyar. I molt merescudament.